dilluns, 29 de desembre de 2008

Carta al director!

Senyor director, Ahmed Godó, li agraeixo l'amabilitat per publicar-me aquesta carta al seu diari "La retaguarda teledigital". Com és sabut, ja s'han complert més de 80 anys de l'anomenada revolució energètica del 2063. Els canvis que es van produir gràcies al descobriment simultani de la fusió nuclear i de la generació d'energia amb la producció d'Hidrogen barat ens han canviat a tots la forma de viure. Alguns, però, no podem evitar viure sota condicionants anteriors a aquesta revolució, patint encara la deixadesa de les generacions del segle XX. La nostra subdivisió cadastral del Pallars, com vostè sap, va ser una de les més afectades. Durant bona part del segle XX, i gràcies a la generació hidràulica d'energia, l'anomenat Pallars Jussà, va estar produint la majoria d'energia que es consumia a la metròpoli barcelonesa (actual Nova Barcino). Més endavant, durant la segona dècada del segle XXI, als terrenys erms i desèrtics de Montllovar, s'instal·là el primer Magatzem Geològic Profund per a l'emmagatzematge dels residus nuclears d'alta activitat (únic a Europa juntament amb el de Vandellós). Les conseqüències d'aquesta obra magna i de la construcció posterior de la MMAT (línia de Molt Molt Alta Tensió), han estat silenciades durant molts anys, però actualment ja és conegut per tothom que la nostra subdivisió és la que presenta un major índex de mutacions per habitant i és la tercera regió al món amb més mortalitat infantil.

La filosofia durant molts anys va ser castigar les zones més despoblades del país (sistema que els antics gobernants del sistema "democràtic", actualment obsolet, utilitzaven per no perdre grans quantitats de vots) per a produir els GW que es necessitaven a la metropoli Gran Barcino. Si alguna cosa bona, però, ens va dur aquest sistema, és una arquitectura energètica que ha persistit al llarg dels anys. A finals del segle XXI es va decidir desmuntar tota la xarxa mundial de torres elèctriques, i només algunes zones oblidades com el Pallars, van continuar mantenint aquestes monumentals construccions metàl·liques. Actualment el gobern europeu està decidit a eliminar aquestes construccions del paisatge català. Però, ara que portem gairebé dos segles convivint amb aquestes torres metàl·liques és el moment de retirar-les? Molts arquitectes i paissatgistes mundials, s'estan començant a donar compte que aquests "gegants de ferralla" tenen un important valor històric que s'hauria de mantenir, encara que només sigui per a recordar una barbàrie humana que a punt ens va estar de costar la vida a tots. O no es conserven encara alguns camps de concentració Nazi? Al Pallars, aquestes torres que fa anys havien portat l'energia a "Barcelona" estan integrades al paissatge, i no volem perdre aquest valor de la comarca, ja que creiem que el turisme històric és un dels pocs recursos que encara queden per explotar en una zona condemnada a l'oblit perpetu.

Moltes gràcies

8 comentaris:

Ferran ha dit...

Excel·lent carta! Jo n'enviaria una còpia al govern; no faig conya.

Eva ha dit...

Molt bé... jo tinc una d´aquestes torres davant de casa meva i no veig el dia que desaparegui... la deixaran com a monument???? No se sap, potser si.
Que tinguis una molt bona entrada d´any!!!
Feliç 2009!!!
Salut!!

Noctas ha dit...

Ostres, quina carta més imaginativa, quina ironia més fina., em pregunto si el que ara són preuades restes arqueològiques abans no eren res més que ferralla que els antics despreciaven...saludus crack

Jaume Colomer ha dit...

Molt interessant. Tant el fons com el format.
Els de Nova Barcino, com jo, hem pecat durant molt de temps de mirar-nos massa el melic. Poses l'exemple del Pallars, i jo encara trobo més flagrant el de les Terres de l'Ebre. En qualsevol cas, l'equilibri territorial és encara un assumpte a resoldre. Massa desequilibris, en efecte. Part de la solució passa, al meu entendre, per una nova reconfiguració del territori. Quina opinió us mereix, per aquí dalt, el model de vegueries? A banda d'això, el gran dèficit és també en matèria d'infraestructures. Viàries i de comunicació sobretot. Queda molta feina per fer!

Robert ha dit...

mmm.... magnífic relat, esperem q als pallaresos no ens esperi un futur tan negre... I ENS PERMETIN CONSERVAR LES NOSTRES ESTIMADES TORRES!!!!
au! cuida't i a vere si es porten be los reixos

òscar ha dit...

carta per enmarcar.
potser algun setciències les acaba declarant catal.logades i passen a mans de patrimoni.

jordi ha dit...

brutal lluis! esperem que la cosa no vagi per aquest camí sino malament...

salut!!

jordi ha dit...

per cert bon any tio!!!