dijous, 3 de setembre de 2009

A libro abierto - L'home que va reinar

L'obra cinematogràfica de John Huston és comparable a la d'altres directors sobradament talentosos com Stanley Kubrick o Roman Polanski. Són cineastes que destaquen pel seu eclectisisme i la varietat de gèneres que abarquen amb el seu talent. El mateix Huston, a les seves memòries A libro abierto, destaca aquesta característica, aquesta falta d'homogeneitat temàtica en les seves pel·lícules, i la contrasta amb la mirada d'altres directors com Fellini, Buñuel o Bergman, cineastes molt més personals. Aquesta heterogènia en la seva obra, la podríem entendre parcialment llegint la seva excel·lent autobiografia.
Sorprén la gran quantita d'aficions i temes pels quals Huston es va interessar. Abans de dedicar-se al cinema, va boxejar, va estudiar art, treballà com a periodista i finalment va començar a escriure guions per a Broadway. Durant la seva vida, va ser un apassionat de la caça, de les curses de cavalls, del póker, de l'art i del whisky. Va estar casat amb cinc dones, de les que explica algunes de les anècdotes més inversemblants i divertides. Com per exemple quan una nit de borratxera, mig en broma va prometre's casar-se amb l'actriu Evelyn Keyes i aquella mateixa nit van contraure matrimoni. O quan va preferir dormir amb un ximpanzé encara que això comportés deixar la seva dona al carrer.
Per al cinèfil, també deixa un bon grapat d'anècdotes d'interès. Com per exemple quan estava rodant A través del Pacífico a Panamà, rodatge que no encarava amb especial entusiasme i quan va rebre la crida de l'exèrcit, va decidir deixar Humphrey Bogart lligat en una cadira amb milers de tropes enemigues rodejant-lo. El director que el substituís, havia de deslliurar Bogie amb alguna solució enginyosa sense que la trama perdés credibilitat: missió pràcticament impossible. També recordava amb orgull, la baralla que va tenir amb Errol Flynt en una festa a casa el productor David Selznick, que recorda com un combat molt llarg i extremadament net en que tots dos varen acabar a l'hospital amb alguna costella trencada. Explica amb especial frustació la seva lluita contra la caça de bruixes del senador McCarthy. També són interessants els problemes que va tenir amb Montgomery Clift a Freud i amb Marilyn Monroe (a qui va descobrir a La Jungla de Asfalto) o les dificultats en rodatges com La reina de África, Las raíces del cielo o fins i tot el sorprenent rodatge de Sangre sabia. O la professionalitat de Deborah Kerr i Robert Mitchum a Solo Dios lo sabe. L'admiració cap al seu pare Walter, i el paper memorable que va realitzar a El tesoro de Sierra Madre. També explica les relacions amb els seus guioniestes com en el cas de la seva col·laboració amb Truman Capote o les petites aportacions que Tenessee Williams va realitzar per al seu film La noche de la iguana com l'escena en què Richard Burton camina descalç sobre els cristalls trencats al terra, signe inequívoc de que ha perdut el senderi. O la presència decadent D'Arthur Miller guionista de Vidas Rebeldes que vivia en aquell moment totalment submís als desitjos d'una narcòtica Marilyn.
I per no parlar de l'enorme quantitat de gent interessant amb qui es va relacionar, des de Hemingway (a qui anomenava papa), l'escriptora Carson MacCullers, el músic George Gershwin i altres grans personalitats de l'art, actors, escriptors, jockers...Les seves dues pàtries adoptives: Irlanda on va viure prop de 20 anys, i Mèxic on va passar diferents etapes de la seva vida i on va acabar vivint pràcticament retirat. Sense oblidar el fet curiós, de que, sota la seva direcció, tant el seu pare Walter com la seva filla Angelica van aconseguir guanyar un Oscar. En fi, una vida inabarcable d'un home que va reinar, com a mínim, en la seva pròpia vida.