dilluns, 28 de juliol del 2008

Again...

Després d'aquest "parón" de Juliol, torno a actualitzar amb dos adéus.


The End of La Lira
El primer de casa. El teatre La Lira, emblemàtic com pocs a Tremp, sembla que ha arrivat al final dels seus dies. L'edifici es troba en un estat més aviat lamentable. El manteniment ha estat nul en els anys que jo en tinc record. Una sèrie de bons records, però, també em van venir al cap d'ençà que em vaig enterar de la notícia. Des dels balls de l'esbart dansaire de petit, els concerts, els primers cops que vaig anar al cine, amb les Tortugues Ninja i els caçafantasmes entre tantes altres… el boom del Titanic, quan tot Tremp va anar al cine, encara que no hi hagués anat… tothom menys Magtell de fego, que es va estimar més anar a olorar el farum de Vilamitjana. I que me'n dieu dels certàmens literaris de Sant Jordi? I dels Escala en hifi, del Godoy, del teatre A Galet,… (els Pastorets jo els recordo al Casal, prò els més menuts també a la Lira.) A més és una sala que ha vist transcórrer tot un segle d'història a Tremp, i ara "consivol" dia mo la fotran a terra!


A mi, sinceramente em sap greu. Entenc que arquitectónicament no sigui una joia, però a mi, almenys la sala, m'agradava. I enderrocar-ho tot així d'un dia per l'altre… no sé… trobo que no hi ha respecte per tants anys d'història. D'acord que la façana s'havia d'arreglar, l'edifici també, però la sala… aish! Em sap greu i tot!! No a l'enderroc de la Lira!!!


And Frank says bye..
Un altre adéu que em fa pena. Segurament perquè el que m'hagués encantat que toqués el dos és el Mr. Laporta. I també perquè serà el millor entrenador del Barça que jo recordi. I perquè (amb pocs records del Dream Team), l'equip d'en Frank, el Ronaldinho, el Deco i companyia el recordaré com el meu equip de somni. A pesar de que hagi acabat així de malament. I també perquè trobo que és molt ben parit, mai es va posar amb ningú ni amb cap periodista, que ja és dir!!!!. I a sobres un catxondo. I a més bon entrenador. En fi, dubto que mai més tinguem un entrenador així… RIJKARD FOREVER

Ja sta!
Lluís Roy, Els dijous nous, Manacor.