diumenge, 27 d’abril de 2008

Shiwa....

Després del concert de Manresa em va quedar un regust especial. Una sensació de que el repertori havia canviat, de que els "covers" havien estat molt plaenters... I sobretot em va quedar el record d'haver complert una tasca pendent tocant el Shiwa de Love of Lesbian.

És cert que és una de les cançons que menys m'agrada escoltar del seu últim disc. També és cert que la resta són tant genials, una a una... Però "La paraula Shiwa" és una cançó que es transforma dalt d'un escenari. Hi ha cançons que ja ho tenen això. En CD et ratllen i en directe les adores. Doncs el Shiwa és una d'elles. Per la seva senzillesa, per l'originalitat de la lletra, per la quantitat de bromes i llibertat que et dona.... a més dalt de l'escenari amb el Rafa va estar molt bé, trobo que hi va haver molta complicitat. Per haver-la assajat un parell de cops (a la meva habitació un parell d'hores abans del concert) va quedar força rodona... I en aquest format tant íntim, jo, el Rafa amb una guitarra cada u, sols davant l'abisme! Trobo que s'ha d'afegir al repertori urgentment!!!!


Doncs això, que ja comença a ser hora que la gent es vagi iniciant en el ritus del Shiwa, perquè la seva vida canviarà, una arc de Sant Martí de colors apareixerà al cel, i el món se t'il·luminarà. Veuràs un gran Ah ah a!!! És com un gran Ah, ah, a!! M'agradaria saber quans petes s'havie fumat el Santi mentre l'estaria escrivint!!!

PD: la foto és per recordar les festasses a Manresa que aquest cop no es va poder repetir, però com que la foto és tant bona!!!! The "R" Power: Ramon, Rafa, Roger i Roy!!!

dijous, 24 d’abril de 2008

Déjà Vu in concert!!

Avui concert a la UPC de Manresa!!

I'm so nervous... mentrestant, nar matant el temps. Anticipo en exclusiva la primera versió de Love of Lesbian pels Deja vu. Moment històric (almenys per a mi...). Aquí sota poso el repertori previst per aquest vespre:


The Wall - Pink Floyd
Clandestino - Manu Chao
Por verte sonreír - La Fuga
Losing my religion - REM
Wonderwall - Oasis
Devil came to me - Dover
Més que la meva sang - Lax'n Busto
Song 2 - Blur
Message in a bottle - The Police
Reptilia - The Strokes
L'Empordà - Sopa de Cabra
Friday I'm in love - The Cure
Mr. Jones - Counting Crows
Soldadito Marinero - Fito
Seven nation army - The White Stripes
Smells like teen spirits - Nirvana
American Idiot - Green Day
I think I'm Paranoid - Garbage
Fiesta - The Pogues
Princesa - Sabina
Bizzarre Love Triangle - New Order
Shiwa - Love of lesbian
Salir, Beber - Extremoduro
Pienso en aquella tarde - Pereza
Pau - Els Pets
Vertigo - U2

Deu n'hi do!! em fa especial gràcia tocar avui.....

I ahir, gran diada!!! A mi em van regalar aquest llibre:


De ben segur que m'agradarà!!!! Jo, fent país, vaig regalar l'últim del Pep Coll! xD!! Amunt Pessonada!!!!!!! Pessonada, estat independent!!! Menys Montserrat, que Lo Rock de Pessonada és molt més màgic!!!!

dilluns, 21 d’abril de 2008

Maleïda física!!

La física no mola

I no ho dic només per la París, engendre mutant on els hi hagi.

Sense la física aquest món seria més divertit, no hi hauria tanta previsibilitat. D'exemples? un munt...

Us imagineu la infinitat d'excuses que hi haurien per arrivar tard a un lloc??? -Es que el cotxe s'ha posat a volar... es que anava caminant i m'he teltransportat... m'ha caigut un arbre al cap (sense fer-me mal, lògicament, no hi ha gravetat) i m'he quedat atrapat...

La quantitat de cops que ens fem mal i no hauria passat res!!! I la nit? no se sap mai quan vindria! Perquè la Terra giraria quan li donés la santíssima gana. Tan aviat tindríem dies i dies seguits amb sol com després nits eternes (amb borratxeres conseqüentment eternes). Amb dormides de la mona evidentment eternes...

El temps de tant en tant s'aturaria... Ahhh! i això seria el millor. Aquells que aconseguissin aturar-lo serien com uns déus... perquè avui, per exemple, no molaria que s'aturés... Tinc examen per la tarda i estic aquí escrivint gilipollades!!!!! En fi, me'n vaig a estudiar...


Per cert, dissabte brutal el concert amb els LOL a l'Hospi!! mai havia vist tanta gent cantant les seves cançons!!! Pot ser que no estigui acostumat a la gran urbe. Si us dic que hi havia 700 o 800 persones crec que no exageraria, més aviat em quedaria curt!! Després, van tocar La Habitación Roja. En disc em prometien molt però el concert va ser un xic decepcionant, sobretot coneixent la experiència que tenen... en fi, que tpoc no ho tenien fàcil després d'un grup tan, tan, tan gran..................

divendres, 18 d’abril de 2008

Ho tornaria a fer

Ahir concert a l'Abbey Road.

Ho tornaria a fer, i a fer i a fer
que un any en blanc no mata
si sobrevius

El cantant Jofre Bardagí del grup Glaucs, de cert èxit fa uns 7 o 8 anys, hi actuava acompanyat únicament del seu teclista i la seva guitarra. Realment va ser curiós recordar algun d'aquells temes que feia un munt de temps que no escoltava. Com el magnífic Ho tornaria a fer. O la versió que va fer del Fake plastic trees de Radiohead (q ja afegeixo al particular top 10 i més) i la de time after time de Cindy Lauper. Pell de gallina. La veu d'aquest home és senzillament brutal, no és gens fàcil cantar tant bé en un concert acústic i amb temes tant melòdics.


Avui hi ha telecogresca, però no hi podré anar... però dema, concert a l'Hospi amb Love of lesbian (sobren les presentacions) i La habitación Roja, dels que el seu disc "4" va ser un dels meus discos de capçalera ja fa una temporada.

Per tant, pinte guai la cosa!!

Bon cap de setmana!

dimarts, 15 d’abril de 2008

On my own

Ahir dia nostàlgic... sense saber com, em va venir al cap un concert que vam fer al Xino la primavera d'ara farà 5 anys (crec). Va ser en una festa d'ERC tocant junts amb Adrenalina i Maria y sus kogollos. Us dic els membres (no erectes) del grup i flipareu, era la prehistòria de DÉjÀ Vu:

Bateria...................Tono!!!!!
Baix.................. algú ha dit que hi hagués baix????
Guitarra rítmica.....................Joantxo!!!!
Teclat i veus..........................Lluís!!
Veus i coros.........................Eli!!!
Guitarra solista, espectacle i embafador de nenes ........................... Jordi Vilella!!!!

El Xino ens va marcar!!

A que és bo? i lo millor de tot va ser la preparació del concert. Anàvem tots amb faldilla escocesa!! va ser un puntàs!! A més, el Tono i jo (amb 17 tacos en el nostre haver), el matí abans del concert, anem al Modas. Tots dos anàvem amb la idea de fer-nos algo way, diferent, rompedor!! que si em tenyeixo, k si em rapo, k si em deixo cua... resultat: tots dos amb el cabell allisat rotllo beatles. Com unes putes marujes!!!!

A aquest bolo li tinc un especial record... recordo que era un dels primers i ens va fer molta il·lusió. També recordo el Xino a rebentar!! com feie temps q no el veia!! També em va venir al record una cançó de Mago de Oz que tot i que deu fer 4 o 5 anys que no escolto, em recordo perfectament de l'estrofa final, era Locos de Atar:

Estamos Locos de atar / somos trobadores que en tu ciudad
damos pinceladas de color a tu gris realidad
Somos mitad caballeros / mitad bohemios y embusteros
no somos lo que un padre quiere para su hijita bebé

Hasta que el cuerpo aguante / hasta que quiera mi voz
hasta que el cuerpo aguante seguiré viviendo tal como soy....


Aquella cançó havia marcat el devenir del grup, ens vam sentir molt indentificats amb ella, i va ser segurament la primera cançó que vam començar a treballar el Joan, el Tono i jo amb l'organillo del pare del Tono!! Són uns records molt nostàlgics.. com ha canviat el grup... i nosaltres! Quan la vam tocar al Xino, la gent botava!! Això es lo que et fa sentir millor tocant

Res, la setmana que ve a Manresa!!!!!!!!!!! els Deja vu actuals en una de les actuacions més esperades (això m'ho invento) en el que serà un dels últims bolos abans de la meva marxa a Mallorca!!! Molta merda a tothom!!!!!!

PD: I sobretot no oblideu les paraules de la ministra Chacón:



Arriba Epaña
i Viva el Rei

A lo qual baixa la mirada i de reüll li recorda al Jose, -perquè em fas passar per aquí?-

divendres, 11 d’abril de 2008

El Geta, algú de qui riure's

Avui, Rollito de primavera:

Ja fa massa dies que als talls publicitaris dels Simpsons, em maregen amb la repetitiva i odiosa publicitat: "El Geta, alguien a quien amar" ridiculitzant als alemanys dient que els destrossarien que encara no coneixien el Getafe...bla bla bla... Amb tot el respecte per la gent de Getafe, doncs ells no en tenen cap culpa i penso que el club de futbol s'ho ha currat molt, crec que molts s'han flipat tres pobles. M'explico.

D'acord que Getafe no és una ciutat gran, el seu equip de futbol és modest i que la seva població és obrera. D'acord que arribar a uns quarts de final de la UEFA per ells té molt mèrit. I d'acord que han fet una eliminatòria molt meritosa contra el Bayern. Tot i això, és exagerat que Antena 3 ho publiciti fins la sacietat, que el Rei i el Príncep vagin a veure el partit, i que es presenti el partit com d'interès nacional!! Que estan sonats aquests!!!! El Marca cada dia amb el "Geta" a la portada!!! Els de la Cuatro igual! Pels més desmemoriats recordeu que l'any passat hi havien 3 equips espanyols més o menys modestos a les semis de la UEFA (Sevilla, Osasuna i Espanyol) i no es va aixecar tant enrenou.


I algú es pensarà que com és que ara de cop dono tantes voltes a aquest tema. I la veritat és que penso que tot això va més enllà de l'aspecte esportiu. El Getafe, s'ha convertit en un club utilitzat!! I s'ha trobat la patacada més forta en forma de dos gols al'últim minut. I tot això per buscar un referent de l'esport espanyol a nivell europeu. Com que el Barça no interessa que es mediatitzi, amb el Getafe tenen l'excusa perfecta. S'ha convertit en una mena de club amiguete del Madrid (només calia veure el Raul i el Casillas a les grades), que fins i tot té varis jugadors seus cedits. D'aquesta manera volen que la gent es mengi aquesta història de la "gesta" del Getafe, apareixent paraules superficialment i massa constantment com ara "la hora de los valientes", "coraje", etc etc. I aglomerar tota la gent d'orgull espanyol amb aquest equip modest, "fruto de la casta y el trabajo español". No sé si veureu per on vaig... A més de que Antena 3 buscava a tota costa rendibilitzar al màxim els drets televisius...

I es que això de les notícies és tot molt relatiu. Jo no m'acostumo a creure ni la meitat de lo que hi diuen. Ni de TV3, ni d'Antena 3 ni de la Cuatro ni de cap. Cada u estira la corda cap al costat que més li interessa. Perquè la pobra Mireia Belmonte que amb 17 anys ja és de les millors nadadores espanyoles de la història no surt ni de rasquillada per la tele i en canvi l'Alonso surt encara que només sigui per dir que té restrenyiment??? I en canvi amb 17 anys el Bojan ja és casi casi el català de l'any (res amb contra del Bojan, és tant bo el xiquet... però no n'hi havia per tant)?? Tot això d'aquest tema del Geta (i sobretot des de l'òptica d'algú que miri sempre Antena 3) m'ha recordat molt a una televisió franquista. S'estan tornant reversibles les televisions?? I no oblideu que Antena 3 també tenia els drets de la Champions on hi ha el Barça!!!


I per últim, mireu-vos l'escut del Geta. Sense paraules. Si es pot fregar el ridícul només amb l'escut, ells ho han aconseguit. No entenc lo del cor... i les barres?

Definitivament, els pobres del Getafe han pagat el riure.

dimecres, 2 d’abril de 2008

Galiza!!


Vet aquí la segona publicació en relació amb el meu viatje per terres gallegues de la passada setmana santa, aquest cop a mode de resum, lliure de l'aparent frivolitat del comentari anterior, marcada per unes circumstàncies viscudes gens agradables...

Seguint allò que diu que hi ha cops que una imatge val més que mil paraules, aquí van tres fotos que m'han molat...


El millor de tot? El menjar, el beure, l'amabilitat de la gent, el poble de Combarro, els paissatges costers (allà vinc Mallorca!!), la colla de galifardeus que m'acompanyaven, l'albariño (ideal per pillar el pet dinant), l'orujo, i un munt d'anècdotes...

El pitjor? No poder arribar a tot arreu, haver d'acumular cada dia el cansament i la ressaca del dia anterior, el temps del primer i l'últim dia i l'enorme quantitat de turistes que hi havia a Santiago, excessiu comparat amb els altres llocs que vam visitar.

Fins la pròxima...