Fisterra, 20 de març,
En havent arrivat a baix, ell va pensar: i què deu haver-hi més enllà?
Els pescadors posaven en pràctica la seva habilitat en front de les fortes onades i les enèrgiques i persistents gavines. Tantmateix es mantenien de peu. Sobrevolant aquells llampecs d'aigua salada que segles enrera havien estat per a molts la fi del món. Finis-terrae. Érem en un somni. O no. Podíem acariciar l'aigua que xocava contra els penyassegats amb ràbia, com si en coneguessin tota la història que portaven tancada dins seu. De tots aquells que en un moment o altre havien perdut la vida i els somnis en aquell indret tant feréstec. I la mateixa mar en els seus estats d'exaltació o d'embriaguesa, ens arribava a mullar els peus. Érem a la fi del món. A la Costa de la Mort.
Tant de bo la tornada a la realitat no hagués estat tant sobtada...
Els pescadors posaven en pràctica la seva habilitat en front de les fortes onades i les enèrgiques i persistents gavines. Tantmateix es mantenien de peu. Sobrevolant aquells llampecs d'aigua salada que segles enrera havien estat per a molts la fi del món. Finis-terrae. Érem en un somni. O no. Podíem acariciar l'aigua que xocava contra els penyassegats amb ràbia, com si en coneguessin tota la història que portaven tancada dins seu. De tots aquells que en un moment o altre havien perdut la vida i els somnis en aquell indret tant feréstec. I la mateixa mar en els seus estats d'exaltació o d'embriaguesa, ens arribava a mullar els peus. Érem a la fi del món. A la Costa de la Mort.
Tant de bo la tornada a la realitat no hagués estat tant sobtada...
1 comentari:
noi!! s veu k ja puk torna a firma :D
ls fotos son teves?!!? molen!
weno axi va na b no?! i la festa dalli k tal?!?!!
ultimamnt veig molta linea costera x aki eee jejeje ja t vas fn la idea no?! jeje
au! adws!
Publica un comentari a l'entrada