dijous, 27 de març de 2008

I després, ....l'oceà


Fisterra, 20 de març
,
En havent arrivat a baix, ell va pensar: i què deu haver-hi més enllà?


Els pescadors posaven en pràctica la seva habilitat en front de les fortes onades i les enèrgiques i persistents gavines. Tantmateix es mantenien de peu. Sobrevolant aquells llampecs d'aigua salada que segles enrera havien estat per a molts la fi del món. Finis-terrae. Érem en un somni. O no. Podíem acariciar l'aigua que xocava contra els penyassegats amb ràbia, com si en coneguessin tota la història que portaven tancada dins seu. De tots aquells que en un moment o altre havien perdut la vida i els somnis en aquell indret tant feréstec. I la mateixa mar en els seus estats d'exaltació o d'embriaguesa, ens arribava a mullar els peus. Érem a la fi del món. A la Costa de la Mort.

Tant de bo la tornada a la realitat no hagués estat tant sobtada...


1 comentari:

rafa ha dit...

noi!! s veu k ja puk torna a firma :D

ls fotos son teves?!!? molen!


weno axi va na b no?! i la festa dalli k tal?!?!!

ultimamnt veig molta linea costera x aki eee jejeje ja t vas fn la idea no?! jeje


au! adws!