Terrassa 1

Els superguerrers galàctics!!!

Terrassa és una ciutat complicada. Costa arribar allí on et proposes. I mai saps d'on vindrà la sorpresa. Després de més de mitja hora intentant trobar l'estació de ferrocates on havíem quedat amb en Rafa, la Laia i en Ramon me'ls trobo just a l'altra punta de la ciutat. És curiós. Jo crec que les coses sempre haurien de passar així. Tot tindria més sentit i seria més emocionant. És que mai jo he arribat a l'hora a algun lloc?

A Terrassa tothom parla castellà. I no si val excuses que si és el barri per on vai entrar, que si la rambla estava tallada... NO. A Terrassa tothom parla castellà. Menys nosaltres. No és que hi tingui res a dir, és així.

A Terrassa hi viu el Roger. Sinó no hi haguéssim nat a fer res. I a Terrassa hi ha la Factoria d'Arts que és on anàvem.

A Terrassa hi viu el Blanch... Llàstima, que no vingués, el Blanch sempre aporta grans moments. La ciutat de Terrassa té un +1 en moments lúcids.

A Terrassa diuen que no hi ha festa.. pro jo que penso: si nem una colla de desfets de Tremp, mos u passarem bé ni que acabem a un puti insultant putes. A més nàvem a veure la Troba (com diu el Rafa, la Kung-fu i la de Manresa I i II).

A Terrassa hi ha alcohol. De mala raça pro n'hi ha.

Comprobat! (the fabulous monster with the red eyes )

A Terrassa en vam pillar una de campeonat!!

Mare de Déu, és complicat fer un resum de Terrassa 1, pro va tenir grans moments... Que me'n dieu dels partits de futbol amb llaunes d'Estrella? o de les muntanyes (em vau fer mal cabrons!!!!)? Del mirall del passadís dels lavabos? del Rafa amb un cono al cap a la sortida d'emergència per on ens vam colar? De passar per davant de la casa del roger? Dels balls que mos curràvem al concert? De les fotos que ens han quedat, totes amb el seu gran què? ...


Jo dividiria la nit en tres parts, més que res perquè el Rafa m'ha dit que se li han declarat les neurones en vaga indefinida i no recorda res de la nit. Tranquil, jo també ja tinc els sindicats neuronals enfadats i només em treballen a mig gas... es veu que no les hi respecto l'horari laboral i no sé què...

1a Part: Encara me'n recordo
Com diu el títol. Anem a sopar amb Rafa, Laia, l'Helena i en Ramon. Frankfurt i birra. Per anar escalfant motors. Saturem La Caixa de Terrassa, la nit serà llarga i dura. Després cap a la faktoria on mos trobem amb el Jordi, la Jana i el Ruben. I dos Xibeces a mitges. Acabem de beure a la plaça i cap al concert on comença el festival. Primers símptomes: la Laia es passa una hora buscant l'entrada, va a buscar la jaqueta al guardarropia per veure si hi és i la tenia a la butxaca (a petició del Ramon jaja). La primera part del concert podria anar dins aquesta secció. Seria la part: comencem a entrar en joc.

L'increïble mirall màgic!!

No.. aquesta foto ja aniria a la segona o tercera fase...

2a Part: Fase etílica 1, me'n recordo pro amb buits
Aquí anirie la segona part del concert. Es comença a fer el ruc reconegudament. Balls estúpids, bromes amb el fotògraf que encara era prou ben parit, nar fent cubates, ballant les cançons, ens colem pel túnel del temps de la discoteca (aquí ja comencen les cares xungues) el Rafa es fot un cono al cap, fem la moto, nar fent cubates, la Laia i jo casi xoquem amb el vidre del lavabo, fotos mol tontes, mos posem els jerseis com si fossim egipcis, el Rafa comence a mossegar a parts del cos, nar fent cubates.... Els records cada cop costen més de concretar. Sortim de la sala. Sorpresa! el Bar s'ha fet més gran....BBBBFFF ja no entenc res!! Arriben el Roger i el Vila.

Entrant en fase 2

3a Part: Fase etílica final, última pantalla de la nit. Me'n recordo de...ufff...de...poquet...poquet poquet

Recordo per exemple que vam arribar a l'estat muntanya. A tothom que queia o s'ajupia li feiem muntanya. El més mal parat va ser el Rafa, que es va convertir en el Dr. Strangecorn. Una foto el delata.

Dios mío! lo estamos perdiendo!!

Recordo també lo dels partits de futbol amb llaunes d'Estrella... crec que va ser en aquest moment. Recordo vagament passar pel devant de cal Roger... la foto ja és brutal. Recordo cantar la marcha nupcial, la de tatatatan! tatatatan! tatatatan tan tatatatatatan! Sta clar no? pro no sé per qui ni per què. També recordo parlar amb uns vascos. No sé de què. Recordo amb un sortidor d'aigua cantar també la dels Caçafantasmes... No ho acabo de recordar tot... va nar així? Entrem a una disco. El comentari general és: "Si no hi ha ningú!!" "anem a una altra". Però l'acció principalment va ser asseure's a la barra i començar a drinkar. I fotre el ruc per la sala de ball que era tota nostra. Weno, exceptuant els acossos d'una lesbi desesperada, casi quarantanyera, perseguint la Jana! Recordo arrivar a casa el Roger futut! I allí trobar el Vila i el Roger jugant a la Play. Recordo fer ous ferrats en una paella per si sola enganxosa amb patates i els ous barrejats amb ron Brugal!! jajaja!!!. També tinc la imatge de la nevera del Roger, tota una font de recursos....

No l'entenc! Pro lo millor és el Rafa, sudant del fotografo i obrint la porta de la caseta

Epíleg. Moments durs de ressaca
D'això me'n recordo i em resulta massa escalfredament real. Aixecar-se amb la mà humida (no malpenseu putes) de l'escuma que m'havie posat el Vila mentre dormia. Mirar el mòbil, he de pirar a dinar a Tremp. Despertar al Roger i al Vila (m'havien dit que pujarien amb mi) i va i em diuen que tenen cotxe al cap de mitja hora esperant!!! cabrons!! pro jo tpoc estava mol al loro! i aquelles imatges de ressaca, de cares pesades, ment fotuda pro felicitat en el fons, perquè, com deie un humorista: "Si m'aixeco sense cap dona al llit i sense ressaca sé que la nit anterior no ha estat una bona nit". Que cada u ho interpreti com li sembli.

I res més, espero aclarir dubtes, ara espero que comenteu aquí sota lo que m'hagi deixat!! I gràcies a tots els que hi vau ser per aquesta nit tan gran!