diumenge, 20 de gener del 2008

Declaració d'intencions!



Possiblement molta gent no podrà entendre que algun subjecte com jo, amb ànims de satèl·lit, pugui formar part d'una religió de caràcter i moral indefinides com és la Loveoflesbian (ho poso junt perque faci més efecte).

Però penso que cada u té un grup del que sent que en forma part d'alguna manera encara desconeguda per la humanitat; possiblement existeixi una connexió familiar o d'algun altre tipus en una altra dimensió o hagi conegut algun dels membres en una altra vida, abans d'aquesta reencarnació. Segurament però, no és res d'això, simplement hi hagi feeling.

Lluís i Santi in action, o el pare shiwa iniciant un nou germà ;-)

Per a altres persones, aquesta definició es podria extendre a altres gèneres, posem per cas que algú pugui sentir una admiració especial cap un escriptor, actor, pintor, polític (tot i que em costi de creure) o altres. Recordo haver parlat d'això amb el Jordi (gràcies per la promo, jeje), i comentar que a ell li va passar algo similar amb Dusmi (i no ets l'únic, l'altre dia un subjecte també em va confessar que va ser fundador del club de fans del teclista de Dusmi, que també tela...).

És curiós com algú entra amb relació directa amb "déu" i es crea aquest vincle...La connexió pot venir marcada per molts intangibles: possiblement un se senti especialment identificat amb moltes de les lletres, els comenci a escoltar en algun moment emocionalment especial, coincideixi completament amb les conviccions del bloc del seu creador i cantant, el Santi Balmes, a més de disfrutar llegint-lo, es quedi atrapat per les seves melodies, es deixi aixecar els ànims amb les seves cançons més iròniques i oníriques... o sobretot arribi a l'èxtasis constant (sense material adicional) en els seus concerts.

I és que si per alguna cosa aquest grup s'ha acabat de posar en el meu pedestral particular, és per culpa dels seus directes. Dels millors (el millor) que he sentit mai. Et porten d'un extrem a l'altre i no pares de disfrutar. I persones que no en són fans m'han confirmat que és així! I és que sobretot els seus concerts es basen en uns principis, per a mi bàsics: una reproducció molt fidel dels temes dels seus discos amb un so idèntic però introduint-hi alguns afegits magnífics in crescendo; crear un clímax de proximitat cap al públic i entrar-hi en connexió i sintonia total; i sobretot en un apartat que molts grups d'aquest tipus obliden: l'espectacle. I es que molts no recorden que la gent va als concerts a passar-s'ho bé! I ells entenen perfectament aquest apartat. I només em cal dir que qui pugui els escolti amb tranquilitat! millor encara en directe!!!

La cirereta al pastís, va ser l'altre dia a El Sielu, quan vaig poder estar parlant amb el Santi i alguns col·legues fans de LOL en format íntim i tranquilament. Per a un això és quelcom especial... El Joan, un amic, sempre diu que el preu que pagues per una cosa així (concert, sopar, farra, etc.), sempre l'has de dividir pel número de cops que ho pots recordar i parlar-ne positivament i rient... segurament a mi m'hauran de tornar els diners! jaja!!

Ah, ja me n'oblidava, però el dijous vaig estar a un altre concert magnífic (no t'enfadis Rafa, però el de LOL havia de passar primer, jeje), va ser d'Unfinished Sympathy a la Bikini. Disfrutant de bona música i bona companyia amb el Rafa i la Laia (llàstima que va ser curtet). Aquí van dos fotos que m'ha passat la Laia!


Res més, possiblement el post faci l'efecte contrari al previst i qui el llegeixi acabi fins al puto cul de LOL, però es que m'havia de posar una mica tendre...

fins a la pròxima!



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Lluís,

I tant q la gent pot entendre aquest tipus de feeling amb un grup (almenys els que ens agrada la música en direte). Per cert, després del concertàs de l'altre dia al Sielu, se'm posa la pell de gallina quan poso qualsevol de les cançons que van tocaar.

Va valdre la pena (també us recomano a tots que els escolteu), de fet venir de Lleida no es pot comparar amb l'explosió d'adrenalina despresa durant el concert i que el cos ha assimilat i transformat en nostalgia.

Bueno gràcies per l'acolliment.

Aaa, ahir vaig anar a veure Mr. Jones i vaig parlar amb el Vilella, em va donar molts records per a tu i em va dedicar el disc per als Roy i els Dejà vu.
Weno ja t'explicaré i ànims per seguir amb aquest blogg, personal i sense pamflinades.

Anònim ha dit...

miran akstes fotos e arribat a la conclusio k ens em d planteja la posada en escena dls notres directes jaja


kina rao t l marc am aixo d dspres dl concert st posa la pell d gallina kuan scoltes kualsevol canço


mol wapo el comentari!
llastima kt digui (ncara k no i vaig ser divendres) k dijous va sta millo! jajaja

xo weno al proxim k facin mavises k mapunto, ja k akt al final vaii acabar tardissim i era impossible darriba!

i com es k vas sta am ells?!?!



au! adws!

Anònim ha dit...

des del myspace de love of lesbian he arribat fins aquí, i he vist l'emoció que et van transmetre, no erets sol, va ser brutal, increïble, fantàstic... I si, ara és nostalgic pensar-hi però un cuncert d'aquest, són d'agrïr, per el sentiment que hi posen cantant, les ganes i la força que tranmeten les seves cançons i els ulls d'en santi :)
un petó*

rockpallars ha dit...

totalment dacord, la meva experiència/sensació amb dusminguet era la mateixa, i continua sent la mateixa amb la troba kung-fu!! coses que passen, grups que t'atrapen i no els pots deixar mai més, bandes sonores de la vida!
m'alegro que hagessis conegut al santi i haguessis passat un bon rato amb ells!!

una abraçada i fins karnaval!!