dimecres, 1 d’abril de 2009

Mandrós...

Avui toca post poc currat, mandrós emfàticament i amb un xic d'autobiografia tenyida de cançó d'autoajuda:

Ah! i a més a més, amb text copiat de la cançó de Jaume Pla (Mazoni) acompanyat del pobre cadàver que tinc a la terrassa de casa!!

Se'm moren les plantes, no puc fer-hi res
Per molt que les regui
Se'm panseixen al cap de pocs dies i no en sé el perquè
Se'm moren les plantes no ho puc evitar
Per molt que m'hi esforci
Alguns diuen que és el canvi de clima però jo sé que no és veritat
Em posen a prova perquè saben com sóc
Que no toco de peus a terra, que quan se'm demana no hi sóc
Que tot el que creix mor poc a poc
Quan la constància flaqueja
Si et distreus perds el nord
Se'm moren les plantes i em poso molt trist
Però no perdo l'esperança
Compro llavors al florista cada matí.

També dono les gràcies al premi que m'ha donat en Noctas al seu blog, que m'ha fet molta il·lusió!

5 comentaris:

Eva ha dit...

A mi em passa el mateix amb les plantes, no se com ho faig... però pobretes, no aconsegueixo que durin gaire....
Segur que hi ha algun secret... que aviat espero esbrinar....
Una abraçada!!!

Bargalloneta ha dit...

D'acord amb la Eva... jo tampoc sé el que faig però la senyora que neteja de la meva feina em va dir un dia que posant-hi cafè els anava molt bé!!
ara els hi poso les càpsules de la nespresso i se m'estan rebifant!!!
prova-ho!!
un petó

Noctas ha dit...

Lluis gràcies a tú crack. Les plantes són uns animalons molt capritxosos. Les has de mimar molt si vols que tinguin vida i siguin frondoses. A mi m'agrada molt la jardineria i de fet tinc la terrassa plena de plantes...saludus crcak

Ferran ha dit...

Ostres, una mica cadàver sí que és, la pobra.

Sento ser repel·lent, però a mi les plantes em duren més que les parelles. Alguna cosa havia de fer bé, suposo...

Salut.

marta ha dit...

jajajaja, ric perquè jo també tinc un mort a la terrassa !!!