The dark side of the moon

"Dile al Capitán Ironia que deje de perdonar tantas vidas que yo prefiero morir..."

Vet aquí una de les suggerents imatges de Cydonia, la cara misteriosa de Mart. Diu que s'hi veuen cares gegants, que aquesta regió hauria estat habitada fa dies i hauria existit una civilització paral·lela a Mart.

Mole.

Veient la imatge m'imagino una mena de civilització tipus egipcis. Amb mercadillos pels carrers i venent congues als turistes. No sé, aquestes cares i les muntanyes en forma de piràmide m'hi fan pensar una mica. Només que em falla una cosa...mm...si feien cares cap al cel, els habitants i esclaus que hi viurien no les deurien pas poder veure bé? potser es que ja pensaven en enviar missatges més enllà, cap alguna divinitat. Ara que posant-me en el lloc de la divinitat en qüestió no sé que pensaria:

"Mira aquells desgraciats marcians d'allà baix, ara dibuixen cares! si que s'avorreixen, els hauré d'enviar alguna plaga o maledicció perque s'entretinguin"

I així l'acabarien palmant tots! Pro ells entossudits en nar fent cares gegants.

És clar que pensant en aquests missatges, em recordo de les famoses cares de Vélmez. Qui hauria escrit aquell missatge? Una congregació de partícules d'humitat amb ganes de fer-se veure? Ja és ben misteriós tot plegat!

Nit
La nit et fa vulnerable, en ocasions fins i tot valent, fins i tot et pot convertir en caçador o presa. A la nit hi ha alcohol, putes (i putots), putiferis, pidolaires als caixers, gent que treballa, bohemis, gent que viu del cuento... Principalment penso que a la nit és on hi trobes les persones més interessants i les que no ho són tant se'n tornen. La nit és màgica. A la nit ets fàcil d'enganyar. A la nit hi ha lluna, que personalment la trobo més bella que el sol. Per començar la Lluna ja és de gènere femení, quina gràcia té doncs el sol, que ni tant sols el pots mirar més de tres segons sense que et deixi enlluernat. I la lluna no enganya. Com pot un astre que et dona llum deixar-te a les fosques. La Lluna no. La Lluna té cicles, és més complicada d'entendre... d'acord amb el gènere femení. Sota la llum de la Lluna tot embelleix. A la llum del sol, a la platja, la gent és veu gorda, flàccida, envellida. El greix corporal no enganya. I al mateix temps envelleix. Personalment, trobo molt millor la platja de nit. Surts de l'aigua i el fred et retorna a la realitat, però l'alcohol et retorna a la fantasia. A la nit la gent s'enamora, surt, s'embriaga, es pega, s'abraça, es reconcilia... Durant el dia la gent és antipàtica, corrent, massa vulgar... Que pensar de tota la incertesa relacionada amb la foscor? Dóna molt més joc!

Weno fins aquí l'Oda a la nit, per als defensors del dia (i dels afters) potser un dia d'aquests hagi de fer un petit homenatge al Sol. Rotllo Azteca. Mentrestant, reflexionem-hi amics, reflexionem-hi...

Àudio nocturn momentani: Muse(Black holes and Revelations) , o Madee (l'Antartica)

Per cert, pròximament em curro una actualització in memoriam Terrassa I