dijous, 18 de juny de 2009

Prou victimisme i provincialisme!

Un dels històrics problemes de Catalunya, ha estat aquesta odiosa comparació i fixació que s’ha volgut tenir amb Madrid. En problemes com el del finançament, sempre es posa Madrid com a culpable; quan alguna cosa no es fa bé, la culpa sempre és de Madrid, del govern central. Quan a Madrid es fa alguna cosa millor que a Catalunya, sempre a queixar-nos, mai es fa autocrítica, és molt més fácil donar les culpes a Madrid.

Un dels estandarts d’aquesta fixació envers la capital castellana, és el president Laporta. No cal dir que el Barça, com a club català, sempre ha posat massa l’ull a la casa blanca i en Laporta ho va deixar clar d'entrada, amb l’obsessió de fitxar l’Eto’o acabat d’aterrar a can Barça. I això quan (diguem-ho clar) et vols comparar amb el millor club del món històricament, és un gran defecte. El Barça s’ha posat aquest any al nivell dels grans clubs europeus. Llavors, perquè sempre aquesta fixació amb l’etern rival?

Tot un pallasso com el Laporta, ha tornat a posar-se de potes a la galleda. Tritranquilo Joan? I perquè cada dia renegues del Madrid? Què més t’importa a qui fitxi el Madrid i quants diners es gasti? Com pots acusar al Florentino de prepotent quan tu ets el primer a ser-ho? Si el Madrid ha fet una mala inversió amb el Kaka i el Ronaldo, ja es veurà a la llarga, i será el propi club blanc qui en patirà les conseqüències. Que passa Laporta, que potser et fa por que al Madrid hi hagi un president que els té més ben posats que tu?

Mai un club guanyador havia passat a derrotat en tant poc temps i sense jugar. El Barça a tornat al seu paper de víctima en comptes de poder presumir de ser ara mateix el millor equip del món, d’oferir el millor futbol i la millor planificació esportiva, amb una model de cantera envejable. Ha tornat a llençar-se contra el mateix mur de sempre i patèticament. Tant de bo arribi un dia en que els culés puguem aixecar els ulls per sobre d’aquest mur, i ens puguem passejar amb la cara ben alta sense anar dient: “de les nou del Madrid n’hi ha sis en blanc i negre”. Mentrestant, espero que d’aquí uns mesos, el Barça recuperi l’estigma de líder sobre el camp i les coses tornin al seu lloc quan Messi o Iniesta (que, dit de passada, van arribar molt abans del laportisme) demostrin qui ha de parlar en el futbol!

4 comentaris:

Ferran ha dit...

Estic completament d'acord amb tu. Afegiria, però, que en general la cosa aquesta de comparar-se és un costum força "ibèric". Sembla mentida que costi tant d'entendre, que l'important és concentrar-se en un mateix, els seus interessos i possibilitats, i deixar que cadascú s'espabili amb "lo seu"!

Madrit? No sé qui són, jiji...

Noctas ha dit...

és de sempre que el Barça ha viscut obessionat pel Real madrid però com bé dius no hauria de ser així, per bé que el barça,a més ja ha guanyat tres copes d'europa i ha passat a ser un dels millors clubs del mon. Ja n'hi ha prou de comparacions!!! saludus mestre...

Robert ha dit...

molt d'acord mestre. Per cert, he llegit el teu escrit a la borrufa, enhorabona per la publicació!

Anònim ha dit...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu