Es molt fort perquè pujant al cotxe van començar a sonar temes de Marea que jo vaig passar al 2n o 3r que sonava. És com una maledicció que em persegueix. I el cas és que la connexió de l'estil de Marea amb el meu cervell és nul·la. Abans em "menjaria" un CD de Kaótico o de La Polla que del grup marí. I es que em cansen molt aquestes cançons. Trobo que les lletres són molt poc originals. Pessimistes. Grises. Les melodies repetitives. Als inacabables solos de guitarra no els hi veig el què, no fan evolucionar les cançons, es com una lliçó de virtuosisme guitarrístic mínimament musical que a mi no m'interessa en absolut. Escolteu Impossible Germany de Wilco i entendreu lo que jo entenc com a solo de guitarra.
I lo pitjor és això. Doncs que a cada concert s'acosti un grup de dues o tres persones (darrerament noies) i facin peticions de Marea. I lo fort és que els hi dius que no i no ho entenen, per mi que encara pensen: -Quin morro aquests, que bordes... En aquest últim concert, però, el Rafa encara va posar més llenya al foc sense que me n'enterés. Es va aprendre el començament d'una cançó de Marea i l'anava tocant als intermitjos entre cançons. Això, que els anava posant el caramelet als llavis. Es que com es pot ser tant puta!!
I al tancar el Xino...
Ens trobem al fill del Xurrero. Sí sí, va ser mol bo. El tio portave una fava terrible, un gat descomunal! i amb una Coronita plena d'escuma a la mà. Les vicissituds que hauria passat aquella ampolla. I lo més fort de tot és que va aparéixer Kini i li comença a dir que jo era molt bon teclista. I aleshores ell ja es va sortir, va ser desbordant. Em comença: -Què et toques l'órgano? jeje. I diu: -Escolta que jo també canto i toco, eh..smf smf, ... que jo anava a classes amb lo senyor Roy.... sblf, hmmm .... Mira que canto... arggg ... Mi Mi Mi Sol.... eh ... jo, com el Jimi Jendrix.. .. i el Quini que li diu: - Este tio ahí donde lo véis dobla a Joe Satriani. I l'altre que diu: Si si, a mi em falten unes costelles per aquí i faig... hjmmm .... I el Quini trontxant-se: -Ya está, lo ha confundido con el Marilyn Manson...
I no es va acabar aquí la cosa. Això que el tio empesse: - Jo a tu et conec... hhhhwwwu.... si si que et conec, tu vius allà al final del carrer de l'Hospital eh!!! jejeje!! et tinc clitxat ehh .... ssmf smff, jo a ta mare li venia els congelats amb lo camión!!- Això ja va ser totalment trontxant!!! -Jo portant la menestra de verdures a casa teua i tu ....smf smf ... goita on has arrivat!!
Va ser molt bo. Després d'això apareix el Laylo i comença a fer trucos amb un piti. Debien ser les 6 del matí tocades. Entre tots dos paios debien sumar vora 100 tacos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada