Nadal...

...y cuando tu aprendas a usar las palabras

seràs otro buzo perdido en la nada

y verás que ellos usan el ruido

para poderse esconder,

de quién?...



Seria impossible començar aquest post sense fer referència al revival de l'últim dissabte per Manresa... la recepta s'ha completat amb un bon segon plat!! hi haurà postres? (per cert, ha costat trobar una foto decent, pro en aquesta es veu el Bar Marco i sortim casi tots, falte el Ruben, i no se'ns veuen gaire les cares...).





També podria parlar i molt sobre la poca simpatia que em desperten aquestes festes de Nadal, però crec que em conformaré en continuar amb la hipocresia general que regna en aquests dies per a desitjar-vos a tothom un bon any! Qui no ha dit aquesta frase a gent que no saludarà més en tot l'any?



I per posar el toc musical, dos discos que m'han atrapat molt les últimes setmanes: Costa Azul de Sidonie i Sky, blue sky de Wilco. El primer molt lluminós i el segon ben trist, això crea una situació bipolar que a les meves neurones les excita inmesurablement! I una canço per Nadal (l'estic escoltant i és molt apropiada): Cançó 7ª en colors per Mazoni.