dilluns, 26 de maig del 2008

Cera de Corpus


Aquesta ha estat una setmana de Patum
Patim patam patum

A la plaça de Sant Pere de Berga, hi ha un moment en què, al mig de la plaça, enmig del bullici de gent cridant, tajats, farts de barreja, suats, amb empentes a tort i a dret, en un estat d'exaltació en general; es produeix el silenci. És el moment de l'Àliga, reina i senyora de la Patum. El seu ball és realment màgic i elegant. A la plaça, ningú diu res, o, com a molt, parla en veu baixa, perquè no s'enfadi l'Àliga. Aquesta dansa lentament una melodia preciosa amb un contracant del baix que posa a la gent embadalida. De cop, però, la música es torna alegre i l'àliga comença a saltar amb més ritme, amb més ímpetu. La gent comença a ballar al seu voltant, en un cúmul d'empentes on et quedes aixafat, però al mateix temps sembla com si estiguessis volant per sobre la plaça. Realment el ball de l'Àliga és el moment més màgic de Patum.


dimarts, 13 de maig del 2008

Reivindico un blog...


Avui Dimarts Tretze, m'agradaria parlar d'un blog que llegeixo habitualment. S'anomena Generación Y, i està escrit per una jove cubana que explica i desmitifica la vida a la ciutat de La Habana. Està bé per tenir una idea independent de com es viu a la Cuba (Post)Castrista i de les aberracions comeses pel règim. El trobareu a Clicks.

dilluns, 12 de maig del 2008

LA CONTRACRÒNICA

Lo de Marea és mereix un estudi
Sembla que estigui fet espressament. Només acabar el concert del Xino, baixo de l'escenari i tres nenes de 16 o 17 anys que em criden. I jo pensant que què volien. Crec que inconscientment ja sabia que em demanarien un tema de Marea, però no m'ho podia creure. O no volia. El cas es que em disparen: Feu-ne una de Marea! I jo trontxant-me esperpènticament, elles debien flipar, dic: No, no, es que no en sabem cap.

Es molt fort perquè pujant al cotxe van començar a sonar temes de Marea que jo vaig passar al 2n o 3r que sonava. És com una maledicció que em persegueix. I el cas és que la connexió de l'estil de Marea amb el meu cervell és nul·la. Abans em "menjaria" un CD de Kaótico o de La Polla que del grup marí. I es que em cansen molt aquestes cançons. Trobo que les lletres són molt poc originals. Pessimistes. Grises. Les melodies repetitives. Als inacabables solos de guitarra no els hi veig el què, no fan evolucionar les cançons, es com una lliçó de virtuosisme guitarrístic mínimament musical que a mi no m'interessa en absolut. Escolteu Impossible Germany de Wilco i entendreu lo que jo entenc com a solo de guitarra.

I lo pitjor és això. Doncs que a cada concert s'acosti un grup de dues o tres persones (darrerament noies) i facin peticions de Marea. I lo fort és que els hi dius que no i no ho entenen, per mi que encara pensen: -Quin morro aquests, que bordes... En aquest últim concert, però, el Rafa encara va posar més llenya al foc sense que me n'enterés. Es va aprendre el començament d'una cançó de Marea i l'anava tocant als intermitjos entre cançons. Això, que els anava posant el caramelet als llavis. Es que com es pot ser tant puta!!


I al tancar el Xino...
Ens trobem al fill del Xurrero. Sí sí, va ser mol bo. El tio portave una fava terrible, un gat descomunal! i amb una Coronita plena d'escuma a la mà. Les vicissituds que hauria passat aquella ampolla. I lo més fort de tot és que va aparéixer Kini i li comença a dir que jo era molt bon teclista. I aleshores ell ja es va sortir, va ser desbordant. Em comença: -Què et toques l'órgano? jeje. I diu: -Escolta que jo també canto i toco, eh..smf smf, ... que jo anava a classes amb lo senyor Roy.... sblf, hmmm .... Mira que canto... arggg ... Mi Mi Mi Sol.... eh ... jo, com el Jimi Jendrix.. .. i el Quini que li diu: - Este tio ahí donde lo véis dobla a Joe Satriani. I l'altre que diu: Si si, a mi em falten unes costelles per aquí i faig... hjmmm .... I el Quini trontxant-se: -Ya está, lo ha confundido con el Marilyn Manson...

I no es va acabar aquí la cosa. Això que el tio empesse: - Jo a tu et conec... hhhhwwwu.... si si que et conec, tu vius allà al final del carrer de l'Hospital eh!!! jejeje!! et tinc clitxat ehh .... ssmf smff, jo a ta mare li venia els congelats amb lo camión!!- Això ja va ser totalment trontxant!!! -Jo portant la menestra de verdures a casa teua i tu ....smf smf ... goita on has arrivat!!

Va ser molt bo. Després d'això apareix el Laylo i comença a fer trucos amb un piti. Debien ser les 6 del matí tocades. Entre tots dos paios debien sumar vora 100 tacos.

dilluns, 5 de maig del 2008

Avís important als lectors

Vàlid sobretot per als que assistiu a un concert de Déjà vu:

DÉJÀ VU COMUNICA I FA CONSTAR QUE NO TÉ PENSAT TOCAR MAI, NI EN EL PITJOR DELS CASOS UN TEMA DE MAREA O SIGUI QUE ELS BORRATXOS A PRIMERA FILA CRIDANT: UNA DE MAREA!!! PODEN ABSTENIR-SE'N A PARTIR D'ARA. SI ALGÚ VOL QUE TOQUEM UN TEMA DE MAREA, QUE VIGUI EN QUALSEVOL MOMENT A VEURE'M AMB UN XEC FARCIT D'UNA SUCULENTA QUANTITAT MONETÀRIA I AMB MOLT DE GUST TOCAREM UN TEMA DE MAREA, DELS BACKSTREET BOYS O DEL FARI SI FA FALTA. PERÒ SI NO HI HA PASTA RES DE RES!!!!


Em pots dir venut o lo que vulguis, pero es la veritat. Tu no ho faries?? Dir també de passada que aquest divendres hi torna a haver bolo de Déjà vu a Tremp, a la 1h al Xino de Tremp!!

I una anotació més, ja fa dies que al MySpace de Love of lesbian (havien de sortir per variar) es pot escoltar el seu nou tema, AlehoOp, francament molt original i amb uns divertits tocs cabaretístics.

I que no s'ofengui ningú pel toc agressiu del post. No mossego ni res, només era per deixar les coses clares.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Shiwa....

Després del concert de Manresa em va quedar un regust especial. Una sensació de que el repertori havia canviat, de que els "covers" havien estat molt plaenters... I sobretot em va quedar el record d'haver complert una tasca pendent tocant el Shiwa de Love of Lesbian.

És cert que és una de les cançons que menys m'agrada escoltar del seu últim disc. També és cert que la resta són tant genials, una a una... Però "La paraula Shiwa" és una cançó que es transforma dalt d'un escenari. Hi ha cançons que ja ho tenen això. En CD et ratllen i en directe les adores. Doncs el Shiwa és una d'elles. Per la seva senzillesa, per l'originalitat de la lletra, per la quantitat de bromes i llibertat que et dona.... a més dalt de l'escenari amb el Rafa va estar molt bé, trobo que hi va haver molta complicitat. Per haver-la assajat un parell de cops (a la meva habitació un parell d'hores abans del concert) va quedar força rodona... I en aquest format tant íntim, jo, el Rafa amb una guitarra cada u, sols davant l'abisme! Trobo que s'ha d'afegir al repertori urgentment!!!!


Doncs això, que ja comença a ser hora que la gent es vagi iniciant en el ritus del Shiwa, perquè la seva vida canviarà, una arc de Sant Martí de colors apareixerà al cel, i el món se t'il·luminarà. Veuràs un gran Ah ah a!!! És com un gran Ah, ah, a!! M'agradaria saber quans petes s'havie fumat el Santi mentre l'estaria escrivint!!!

PD: la foto és per recordar les festasses a Manresa que aquest cop no es va poder repetir, però com que la foto és tant bona!!!! The "R" Power: Ramon, Rafa, Roger i Roy!!!