Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deja vu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deja vu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de maig del 2008

LA CONTRACRÒNICA

Lo de Marea és mereix un estudi
Sembla que estigui fet espressament. Només acabar el concert del Xino, baixo de l'escenari i tres nenes de 16 o 17 anys que em criden. I jo pensant que què volien. Crec que inconscientment ja sabia que em demanarien un tema de Marea, però no m'ho podia creure. O no volia. El cas es que em disparen: Feu-ne una de Marea! I jo trontxant-me esperpènticament, elles debien flipar, dic: No, no, es que no en sabem cap.

Es molt fort perquè pujant al cotxe van començar a sonar temes de Marea que jo vaig passar al 2n o 3r que sonava. És com una maledicció que em persegueix. I el cas és que la connexió de l'estil de Marea amb el meu cervell és nul·la. Abans em "menjaria" un CD de Kaótico o de La Polla que del grup marí. I es que em cansen molt aquestes cançons. Trobo que les lletres són molt poc originals. Pessimistes. Grises. Les melodies repetitives. Als inacabables solos de guitarra no els hi veig el què, no fan evolucionar les cançons, es com una lliçó de virtuosisme guitarrístic mínimament musical que a mi no m'interessa en absolut. Escolteu Impossible Germany de Wilco i entendreu lo que jo entenc com a solo de guitarra.

I lo pitjor és això. Doncs que a cada concert s'acosti un grup de dues o tres persones (darrerament noies) i facin peticions de Marea. I lo fort és que els hi dius que no i no ho entenen, per mi que encara pensen: -Quin morro aquests, que bordes... En aquest últim concert, però, el Rafa encara va posar més llenya al foc sense que me n'enterés. Es va aprendre el començament d'una cançó de Marea i l'anava tocant als intermitjos entre cançons. Això, que els anava posant el caramelet als llavis. Es que com es pot ser tant puta!!


I al tancar el Xino...
Ens trobem al fill del Xurrero. Sí sí, va ser mol bo. El tio portave una fava terrible, un gat descomunal! i amb una Coronita plena d'escuma a la mà. Les vicissituds que hauria passat aquella ampolla. I lo més fort de tot és que va aparéixer Kini i li comença a dir que jo era molt bon teclista. I aleshores ell ja es va sortir, va ser desbordant. Em comença: -Què et toques l'órgano? jeje. I diu: -Escolta que jo també canto i toco, eh..smf smf, ... que jo anava a classes amb lo senyor Roy.... sblf, hmmm .... Mira que canto... arggg ... Mi Mi Mi Sol.... eh ... jo, com el Jimi Jendrix.. .. i el Quini que li diu: - Este tio ahí donde lo véis dobla a Joe Satriani. I l'altre que diu: Si si, a mi em falten unes costelles per aquí i faig... hjmmm .... I el Quini trontxant-se: -Ya está, lo ha confundido con el Marilyn Manson...

I no es va acabar aquí la cosa. Això que el tio empesse: - Jo a tu et conec... hhhhwwwu.... si si que et conec, tu vius allà al final del carrer de l'Hospital eh!!! jejeje!! et tinc clitxat ehh .... ssmf smff, jo a ta mare li venia els congelats amb lo camión!!- Això ja va ser totalment trontxant!!! -Jo portant la menestra de verdures a casa teua i tu ....smf smf ... goita on has arrivat!!

Va ser molt bo. Després d'això apareix el Laylo i comença a fer trucos amb un piti. Debien ser les 6 del matí tocades. Entre tots dos paios debien sumar vora 100 tacos.

dijous, 24 d’abril del 2008

Déjà Vu in concert!!

Avui concert a la UPC de Manresa!!

I'm so nervous... mentrestant, nar matant el temps. Anticipo en exclusiva la primera versió de Love of Lesbian pels Deja vu. Moment històric (almenys per a mi...). Aquí sota poso el repertori previst per aquest vespre:


The Wall - Pink Floyd
Clandestino - Manu Chao
Por verte sonreír - La Fuga
Losing my religion - REM
Wonderwall - Oasis
Devil came to me - Dover
Més que la meva sang - Lax'n Busto
Song 2 - Blur
Message in a bottle - The Police
Reptilia - The Strokes
L'Empordà - Sopa de Cabra
Friday I'm in love - The Cure
Mr. Jones - Counting Crows
Soldadito Marinero - Fito
Seven nation army - The White Stripes
Smells like teen spirits - Nirvana
American Idiot - Green Day
I think I'm Paranoid - Garbage
Fiesta - The Pogues
Princesa - Sabina
Bizzarre Love Triangle - New Order
Shiwa - Love of lesbian
Salir, Beber - Extremoduro
Pienso en aquella tarde - Pereza
Pau - Els Pets
Vertigo - U2

Deu n'hi do!! em fa especial gràcia tocar avui.....

I ahir, gran diada!!! A mi em van regalar aquest llibre:


De ben segur que m'agradarà!!!! Jo, fent país, vaig regalar l'últim del Pep Coll! xD!! Amunt Pessonada!!!!!!! Pessonada, estat independent!!! Menys Montserrat, que Lo Rock de Pessonada és molt més màgic!!!!

dimarts, 15 d’abril del 2008

On my own

Ahir dia nostàlgic... sense saber com, em va venir al cap un concert que vam fer al Xino la primavera d'ara farà 5 anys (crec). Va ser en una festa d'ERC tocant junts amb Adrenalina i Maria y sus kogollos. Us dic els membres (no erectes) del grup i flipareu, era la prehistòria de DÉjÀ Vu:

Bateria...................Tono!!!!!
Baix.................. algú ha dit que hi hagués baix????
Guitarra rítmica.....................Joantxo!!!!
Teclat i veus..........................Lluís!!
Veus i coros.........................Eli!!!
Guitarra solista, espectacle i embafador de nenes ........................... Jordi Vilella!!!!

El Xino ens va marcar!!

A que és bo? i lo millor de tot va ser la preparació del concert. Anàvem tots amb faldilla escocesa!! va ser un puntàs!! A més, el Tono i jo (amb 17 tacos en el nostre haver), el matí abans del concert, anem al Modas. Tots dos anàvem amb la idea de fer-nos algo way, diferent, rompedor!! que si em tenyeixo, k si em rapo, k si em deixo cua... resultat: tots dos amb el cabell allisat rotllo beatles. Com unes putes marujes!!!!

A aquest bolo li tinc un especial record... recordo que era un dels primers i ens va fer molta il·lusió. També recordo el Xino a rebentar!! com feie temps q no el veia!! També em va venir al record una cançó de Mago de Oz que tot i que deu fer 4 o 5 anys que no escolto, em recordo perfectament de l'estrofa final, era Locos de Atar:

Estamos Locos de atar / somos trobadores que en tu ciudad
damos pinceladas de color a tu gris realidad
Somos mitad caballeros / mitad bohemios y embusteros
no somos lo que un padre quiere para su hijita bebé

Hasta que el cuerpo aguante / hasta que quiera mi voz
hasta que el cuerpo aguante seguiré viviendo tal como soy....


Aquella cançó havia marcat el devenir del grup, ens vam sentir molt indentificats amb ella, i va ser segurament la primera cançó que vam començar a treballar el Joan, el Tono i jo amb l'organillo del pare del Tono!! Són uns records molt nostàlgics.. com ha canviat el grup... i nosaltres! Quan la vam tocar al Xino, la gent botava!! Això es lo que et fa sentir millor tocant

Res, la setmana que ve a Manresa!!!!!!!!!!! els Deja vu actuals en una de les actuacions més esperades (això m'ho invento) en el que serà un dels últims bolos abans de la meva marxa a Mallorca!!! Molta merda a tothom!!!!!!

PD: I sobretot no oblideu les paraules de la ministra Chacón:



Arriba Epaña
i Viva el Rei

A lo qual baixa la mirada i de reüll li recorda al Jose, -perquè em fas passar per aquí?-

dimarts, 11 de desembre del 2007

Com tocar a -5 graus i que els teus dits ho expliquin

Quina colla de penjats!

Pas 1: que s'espatlli la furgoneta amb la bateria, guitarres, teclat, amplis, etc la nit abans del concert. PUTADA 1. Haver de pillar el cotxe Manresa-Lleida, Lleida-Manresa el mateix dia del bolo al migdia. Que ton germà tingui els macarrons a punt a l'arribar a Lleida (quina gran sort), carregar trastos i pirar.
Pas 2: Que tots els components del grup que viuen a Barna aconsegueixin arribar a l'hora i que algú els pugui anar a buscar a la PuTa ReNfE.
Pas 3: Que la part de grup que viatja per carretera arribi sense haver-se trencat les dents ni punxat cap roda a l'hora en punt. Ah! i que el cotxe del Joan aconsegeixi seguir-nos, després de passar semàfors en àmbar, desviar-nos sense mirar enradera o fer el puta pel mig de la ciutat.
Pas 4: Que et deixin començar el concert mitja hora tard, perquè, lògicament, a l'hora de començar tot just començàvem a provar.
Pas 5(Ben bé podria ser el 4): Que et tinguin una copeta de whisky a punt per veure-te'l de cop aviam si s'enganya el fred. Portar un barret també està bé, però és una putada si es dels xinos, k no abriguen gens!!!
Pas 6: Tenir la moral pels núvols i veure que encara hi ha borratxos que aguanten el fred tant frescament (valgui la redundància), perquè, evidentment, tot és genial!!
Pas 7: Sobreviure als petardos que la penya tira sense saber on cauran (algun ben a prop de l'escenari).
Pas 8: Veure que per culpa dels petardos, els pocs que estaven aguantant a peu d'escenari i s'anaven animant, s'allunyin acollonits. Però tot i així un grupet de suport trempolí aguanti impassible a pocs metres! Sí senyor!!
Pas 9: Portar abrigat fins la punta de la tita, però es clar, els dits han de tocar, que aguantin sols!! Quina injustícia!!
Pas 10: Tenir sort que és Santa Bàrbara, tenir el sopar pagat i esperar-nos una festa brutal!!!!

I un cop ho hagueu bullit amb sal ho amaniu amb all i julivert i ja està a punt per servir. Ah! es recomana menjar calent!! (collons quin fred que fotia!!)