Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Naomi Watts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Naomi Watts. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de novembre del 2008

Una altra història de violència (Eastern promises)


L'altre dia vaig tenir la sort de veure per fi Promesas del Este (Eastern Promises, 2007), la que probablement sigui la millor peli del 2007 (arran del que n'he vist...). És d'aquelles pelis genials, d'aquelles que s'han d'anar a veure, d'aquelles que, actualment només podrien rodar el mateix Croenenberg o el millor Eastwood.

A Una historia de violencia (A history of violence 2005), l'anterior peli del director, podíem veure com en un poble d'allò més tradicional de l'Amèrica profunda, poc original i avorrit, on viu Tom, un treballador d'uns 40 anys, amb una vida aparentment normal i familiar, la violència pot aparéixer en el moment menys esperat. Sota una màscara d'aparent quotidianitat, de vides senzilles i correctes, poden aparéixer de cop les cares més fosques de les persones. També ens ensenyava com n'era de difícil de deixar de banda el passat de cada u, i que aquest passat, tard o d'hora, torna a aparéixer. Per a mi, va ser un dels millors films del 2005.

Promesas del este va encara més enllà. El tema central és el mateix, ara situant la història a Londres i centrant l'acció en una família de la màfia russa i tot el que gira al seu voltant. La vida també aparentment normal d'una llevadora (esplèndida Naomi Watts) es veu trasblsada quan una adolescent mor deixant una nena recient nascuda. Aquí Anna (Watts) representa aquell personatge comú, amb una vida corrent (tot i que amb més tonalitats que el Tom d'Una historia de Violencia) a qui li canvia la seva vida arran d'un fet puntual, i que la seva tenacitat a l'hora d'actuar davant d'una situació adversa (igual que en Tom) desencadena una sèrie de fets marcats per la violència extrema. La violència, igual que la màfia, es representen molt pròximes a la vida quotidiana de les persones, i qualsevol fet en principi allunyat i corrent et transporten al seu punt de mira.


Eastern Promises també ens ensenya com n'és de difícil fugir del passat. La mateixa Anna, tot i ser anglesa, és d'origen rus, i el seu oncle, havia format part de la KGB russa. Un altre element amb el que (crec) li encanta jugar a Croenenberg, és amb el del tatuatge. Els pertanyents al clan de la màfia russa porten tot el tors del cos tatuat, i allí es pot reflexar la seva vida passada, amb estades a la presó i assassinats inclosos. Un cop han entrat a formar part de la família, se'ls tatuen dues estrelles a l'alçada de la clavícula i dues més als genolls (senyal de que no s'agenollaran davant ningú). Tots aquests tatuatges reflexen que dins la màfia, no es pot fugir del que has fet, i molts cops, l'única sortida és la mort.

Evidentment, la pel·lícula té moltes més lectures possibles i molts altres punts d'interès, com per exemple la genial interpretació d'en Viggo, cada cop més camaleònic com a actor!! Els qui l'hagueu vist ja ho sabreu, i els que no, ja podeu mirar d'aconseguir-la pel mitjà que sigui i veure-la tants cops com la pugueu disfrutar!

dijous, 13 de març del 2008

Maybe, I'm a Swimming pool

És una de les figuracions que té l'hemisferi esquerra del meu cervell, darrerament acostumat a treballar molt allunyat d'on es troba físicament el meu cos. Sí és cert que potser ja trobo a faltar l'estiu..mm... no sé com ho podria interpretar. El fet és que hi he estat pensant. Ha de ser extrany

En tot cas, si pugués elegir, m'estimaria més treballar com a piscina d'una personalitat interessant, com per exemple... de la Naomi Watts. MMmmmMMm. Sí que estaria bé... m'imagino, per això, que acabaria acusat d'ebullicidi, no podria pas controlar la pujada de la temperatura de l'aigua mentre ella s'anés banyant i recreant sola un calurós vespre d'agost...dins meu... l'aigua aniria pujant i pujant... i la pobra Naomi acabaria ben cuita. Vindria a ser un homicidi involuntari, gairebé en defensa pròpia. La condemna seria a treballs forçats en una residència d'ancians, cuidant callos la resta de l'existència com a piscina utilitària!! El somni és una mica extrany, cert. He de confessar que hi he posat ficció. M'agrada això de somniar despert a lo Lynch.


Per si acàs, de moment estic bé, i no pregunteu siusplau pel meu possible retràs mental...