Aquesta ha estat una setmana de Patum
Patim patam patum
A la plaça de Sant Pere de Berga, hi ha un moment en què, al mig de la plaça, enmig del bullici de gent cridant, tajats, farts de barreja, suats, amb empentes a tort i a dret, en un estat d'exaltació en general; es produeix el silenci. És el moment de l'Àliga, reina i senyora de la Patum. El seu ball és realment màgic i elegant. A la plaça, ningú diu res, o, com a molt, parla en veu baixa, perquè no s'enfadi l'Àliga. Aquesta dansa lentament una melodia preciosa amb un contracant del baix que posa a la gent embadalida. De cop, però, la música es torna alegre i l'àliga comença a saltar amb més ritme, amb més ímpetu. La gent comença a ballar al seu voltant, en un cúmul d'empentes on et quedes aixafat, però al mateix temps sembla com si estiguessis volant per sobre la plaça. Realment el ball de l'Àliga és el moment més màgic de Patum.