divendres, 28 de desembre del 2007

Nadal...

...y cuando tu aprendas a usar las palabras

seràs otro buzo perdido en la nada

y verás que ellos usan el ruido

para poderse esconder,

de quién?...



Seria impossible començar aquest post sense fer referència al revival de l'últim dissabte per Manresa... la recepta s'ha completat amb un bon segon plat!! hi haurà postres? (per cert, ha costat trobar una foto decent, pro en aquesta es veu el Bar Marco i sortim casi tots, falte el Ruben, i no se'ns veuen gaire les cares...).





També podria parlar i molt sobre la poca simpatia que em desperten aquestes festes de Nadal, però crec que em conformaré en continuar amb la hipocresia general que regna en aquests dies per a desitjar-vos a tothom un bon any! Qui no ha dit aquesta frase a gent que no saludarà més en tot l'any?



I per posar el toc musical, dos discos que m'han atrapat molt les últimes setmanes: Costa Azul de Sidonie i Sky, blue sky de Wilco. El primer molt lluminós i el segon ben trist, això crea una situació bipolar que a les meves neurones les excita inmesurablement! I una canço per Nadal (l'estic escoltant i és molt apropiada): Cançó 7ª en colors per Mazoni.

dimarts, 11 de desembre del 2007

Com tocar a -5 graus i que els teus dits ho expliquin

Quina colla de penjats!

Pas 1: que s'espatlli la furgoneta amb la bateria, guitarres, teclat, amplis, etc la nit abans del concert. PUTADA 1. Haver de pillar el cotxe Manresa-Lleida, Lleida-Manresa el mateix dia del bolo al migdia. Que ton germà tingui els macarrons a punt a l'arribar a Lleida (quina gran sort), carregar trastos i pirar.
Pas 2: Que tots els components del grup que viuen a Barna aconsegueixin arribar a l'hora i que algú els pugui anar a buscar a la PuTa ReNfE.
Pas 3: Que la part de grup que viatja per carretera arribi sense haver-se trencat les dents ni punxat cap roda a l'hora en punt. Ah! i que el cotxe del Joan aconsegeixi seguir-nos, després de passar semàfors en àmbar, desviar-nos sense mirar enradera o fer el puta pel mig de la ciutat.
Pas 4: Que et deixin començar el concert mitja hora tard, perquè, lògicament, a l'hora de començar tot just començàvem a provar.
Pas 5(Ben bé podria ser el 4): Que et tinguin una copeta de whisky a punt per veure-te'l de cop aviam si s'enganya el fred. Portar un barret també està bé, però és una putada si es dels xinos, k no abriguen gens!!!
Pas 6: Tenir la moral pels núvols i veure que encara hi ha borratxos que aguanten el fred tant frescament (valgui la redundància), perquè, evidentment, tot és genial!!
Pas 7: Sobreviure als petardos que la penya tira sense saber on cauran (algun ben a prop de l'escenari).
Pas 8: Veure que per culpa dels petardos, els pocs que estaven aguantant a peu d'escenari i s'anaven animant, s'allunyin acollonits. Però tot i així un grupet de suport trempolí aguanti impassible a pocs metres! Sí senyor!!
Pas 9: Portar abrigat fins la punta de la tita, però es clar, els dits han de tocar, que aguantin sols!! Quina injustícia!!
Pas 10: Tenir sort que és Santa Bàrbara, tenir el sopar pagat i esperar-nos una festa brutal!!!!

I un cop ho hagueu bullit amb sal ho amaniu amb all i julivert i ja està a punt per servir. Ah! es recomana menjar calent!! (collons quin fred que fotia!!)